L'APARADOR: AUDIOVISUALS |
 |
|
 |
Manifestació Alacant, sí!Vilaweb Alacant
26 d’abril de 2008
“Més de vint mil manifestants, segons l'organització, van omplir ahir [26-04-08] els carrers d'Alacant per commemorar l'ocupació borbònica del País Valencià el 25 d'abril del 1707 i reclamar l'emissió de TV3 i la llibertat d'expressió (vegeu la galeria de fotos de VilaWeb Alacant). La marxa va recórrer els carrers d'Alacant amb un to festiu, al so de diverses colles de dolçaines, i es va aturar a l'estació de Renfe, perquè els viatgers del Tren Jaume I, que arribaven en retard per una avaria, s'hi poguessin afegir.”
Font: Vilaweb i Vialweb Alacant
|
|
|
 |
www.siestv.com
A més de vilaweb.tv, hi ha altres televisions per internet (IP). És el cas de siestv, un canal especialitzat en continguts d’actualitat cultural (amb àmbits tan diversos com la gastronomia, el cinema, el teatre o les arts plàstiques). La condició per gaudir dels seus reportatge, d’entre 3 i 5 minuts, és de tenir capacitat de banda ampla, dispositius multimèdia com un ordinador personal, una PDA o un telèfon mòbil 3G, i un navegador amb l'Adobe Flash Player.
El web permet indexar i cercar els continguts de forma àgil, indiferentment del dia que s'hagi penjat i el material és classificat en diversos apartats: Arts plàstiques, Cinema, Economia, Escenaris, Gastronomia i Turisme, Innovació, Lletres,Societat i Tendències. També cal destacar-ne la participació dels usuaris, gràcies a les noves tecnologies, i l’existència de dos premis. El primer, dedicat al millor espotpublicitari de temàtica cultural, i el segon, el millor vídeo de temàtica cultural elaborat per persones aficionades.
|
| |
 |
Frontera dels Països Catalans per a Google Earth i Google MapsMarc Belzunces
Quan fem ús de programes com Google Earth i Google Maps poden triar visualitzar diversos límits territorials, com les fronteres estatals o les regionals. I els nostres límits, els podem visualitzar?
Gràcies a una aplicació, desenvolupada pel blocaire Marc Belzunces, podem disposar de les fronteres dels Països Catalans en el Google Earth i el Google Maps. Per poder-ne fer ús cal descarregar-se un arxiu, tot tenint present les explicacions de Marc Belzunces.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [27]
|
L'APARADOR: CONSUM |
|
|
 |
Estudi sobre l’ús de la llengua catalana als establiments comercials del PrincipatPlataforma de la Llengua
Aquesta entitat de defensa de la llengua catalana ha publicat recentment un informe que analitza el compliment de la Llei de Política lingüística de 1998, del Principat, en l’àmbit comercial i de les grans empreses.
La Plataforma manifesta que la llengua catalana és majoritària en els catàlegs de 23 establiments comercials del Principat, cosa que representa un 77% de tots els catàlegs publicats. De l’anàlisi, es pot veure que 11 empreses compleixen el que diu la Llei de política lingüística de 1998 (Bon Preu, Sorli Discau, Caprabo, Consum, Suma, Carrefour i Hipercor, Toys’R’Us, Bricoking, Facsa), 4 ho fan parcialment (Eroski, El Corte Inglés, Ikea, Decathlon) i 8 no ho fan (FNAC, Leroy Merlin,, Bauhaus, AKI, Conforama, Hipoótamo, Lidl, Alcampo, Sabeco). L’informe també analitza la retolació genèrica, la dels productes i els webs. I conclou que l’administració és també responsable de la manca del compliment de la llei.
|
|
|
 |
Nova versió de l'Skype en catalàTradu-Cat
Tradu-Cat, la companyia de traduccions del Grup Fes-Ho-Cat, ha publicat una nova versió de l'Skype en català. La nova traducció s'ha realitzat sobre la versió 3.5.0.239 del programa oficial, i per primera vegada comporta una revisió completa de les traduccions realitzades fins ara. En el moment d'aquesta presentació ja s'ha iniciat el procés de traducció de la darrera versió de l'Skype, de recent aparició, l'actual 3.6.0.216.
Mentrestant no es finalitzen les tasques de traducció d'aquesta versió, l'actual traducció és totalment compatible i es pot utilitzar sense problemes. Us podeu descarregar la nova versió de l'Skype-Cat, a través de la web de la Companyia Tradu-Cat, o bé a través del recentment estrenat (i en fase de proves) directori de traduccions del nou portal del grup. Aquest directori, que tot just està assentant les seves bases, ofereix totes aquelles traduccions de programari i serveis al català, com per exemple la del programa de missatgeria Google Talk.
|
| |
 |
www.comparteix.com
Aquest és un web que permet disposar, en unes 500 categories i més de 8.000 enllaços, de directoris on podem trobar material audiovisual en llengua catalana: pel·lícules, animació infantil, documents sonors –ràdio, cançons, contes...-, documentals, programes de televisió i sèries, jocs, llibres i revistes, anuncis o entrevistes.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [23]
|
L'APARADOR: CULTURA |
|
|
 |
Enciclopèdia Catalana en líniaEnciclopèdia Catalana
Tot i que tothom coneix aquesta obra enciclopèdica de referència, fa poc l’empresa editora ha decidit oferir lliurement aquest obra en línia, fins ara només accessible amb una subscripció.
A més dels avantatges que això significa a l’hora de fer una consulta, el mateix web ens dóna l’oportunitat de consultar el diccionari i una versió en anglès. El maneig de la informació és senzill, àgil i comparable a altres enciclopèdies d’aquesta mena, fins i tot amb més fiabilitat. Cal afegir que compta amb un blog propi i una base de dades del món.
|
|
|
 |
Cròniques colonialsMesclat
Musica Global Discogràfica, 2007
Mesclat, grup creat l’any 2000, aposta molt pels directes, però no oblida la creació artística. I prenent com a nom el títol de la capçalera dels articles publicats per l’escriptor Manuel de Pedrolo a Diari de Barcelona, el 1981 i 1982, ens ofereix un nou recull de peces que, diuen, és el darrer que fan a Espanya, ja que la llibertat del poble català és a tocar. Mesclat és una mostra de la veritable Catalunya optimista (“no és un disc de celebració, sinó de començar a fer les maletes”).
L’àlbum, que conté tretze cançons, es nodreix d'instruments d'arrel tradicional, com és habitual, adaptats ara a una sonoritat més roquera, i dóna veu a poemes de Miquel Desclot, Lluís Maria Xirinacs (“Acte de sobirania”), Maria Mercè Marçal i Apel·les Mestres (“No passareu”). La paraula de Mesclat és un clar exemple de desig de llibertat, amanit amb ironia, compromís i diversió.
Per veure l'entrevista a Vilaweb.tv<
Per llegir l'entrevista a El Temps
Per descarregar-se Cròniques colonials
|
| |
 |
Sendes i carenes, el món d'Enric ValorEscola Valenciana
Les rondalles són unes narracions que molt sovint tenen elements fantàstics o llegendaris, de caire popular i oral, dedicades a l’ensenyament dels infants. L’escriptor castellut Enric Valor (1911-2000) en recollí entre 1950 i 1976 unes trenta-sis a fi que no es perdessin per sempre més. Aquestes narracions breus, transmeses de generació en generació, contenen uns continguts ancestrals i una riquesa lingüística excepcional.
Les rondalles aplegades per Enric Valor han estat editades per diverses editorials, però recentment Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua acaba d'editar un CD, Sendes i carenes, el món d'Enric Valor, que en presenta unes quantes d'una manera gràfica i interactiva. El CD, pensat especialment per a educació infantil i primària, vol acostar als menuts, a més de la figura d'Enric Valor, les característiques bàsiques de les rondalles.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [25]
|
L'APARADOR: GASTRONOMIA |
|
|
 |
Crema cremada
També anomenada “crema de Sant Josep” perquè abans era habitual fer-ne i menjar-ne en aquesta data (no com ara que en podem menjar tot l’any), és una preparació espessa i dolça a base de rovells d’ous i llet, a més d’escorça de llimona ratllada, vainilla o canyella, tot cobert de sucre cremat.
|
|
|
 |
XatóAlt Penedès, Baix Penedès i Garraf
El xató és una salsa pròpia de les comarques de l’Alt i Baix Penedès, i el Garraf, que té diverses variants i que és feta a base de fruita seca (ametlles i/o avellanes), oli, vinagre i pa torrat (tot i que també pot dur nyores, all --cru o escalivat--, bitxo o tomaca). S’usa per preparar una amanida que duu escarola, bacallà esqueixat, tonyina, anxoves i olives arbequines i negres, i que molt sovint s’acompanya de truita de patates, o d’una altre mena, merenga de postres, i un bon vi jove.
L’origen es situa en la cerimònia de col·locar una aixeta (aixetonar) a les bótes del vi novell per tal de tastar-lo un cop elaborat. Actualment el consum del xató s’ha convertit en una esdeveniment popular durant els mesos d’hivern, conegut amb el nom de xatonada. Des de fa una desena d’anys s’ha creat la Ruta del Xató.
|
| |
 |
CatàniesVilafranca del Penedès
Les catànies són un dolç típic de Vilafranca del Penedès, elaborat amb ametlles torrades caramel·litzades, recobertes de pasta d'ametlla, avellana i llet, i després recobertes de nou amb pols de cacau i sucre refinat. Va ser creat als anys quaranta sota la denominació "ametlles cro-cream", però als anys vuitanta se li canvià el nom per “catànies”, nom amb el qual ha guanyat popularitat.
Es pot trobar fàcilment a les pastisseries de la capital de l’Alt Penedès (també podeu demanar-les a Productes de la Terra), tot i que una recent sentència judicial estableix que només una empresa pot usar el nom de “catànies”.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [27]
|
L'APARADOR: INDRETS |
|
|
 |
Santuari de FalgarsBerguedà
Si necessiteu unes jornades de tranquil·litat, en solitari o en companyia, en contacte amb un espai no desnaturalitzat, que us ofereixi una estada còmoda i ben servida a taula, no dubteu a dirigir-vos al santuari de Falgars, al Berguedà.
S’hi accedeix per una carretera de 8 km, abans d’arribar a la Pobla de Lillet des de Guardiola de Berguedà, que ens situa a la falda de la serra de Catllaràs, a 1.300 m d’alçada. Des del santuari podreu admirar des de la serra d’Ensija i el Pedraforca fins la serra Cavallera i el Taga, passant pel Cadí, Montgrony o el Puigmal, però no deixeu de fer alguna de les moltíssimes excursions que podem fer pel Catllaràs (xalet de Gaudí, Roc de la Lluna, St. Julià de Berguedà, Roc de Catllàràs...). I tampoc no us oblideu de la tradició en l’elaboració d’embotits i apropeu-vos a Cal Sola, a la Pobla de Lillet, per provar el pa de fetge, el bull blanc o tenyit, o les llangonisses crues.
Les instal·lacions del santuari han estat rehabilitades recentment i compten amb un bon nombre d’habitacions, confortables, i uns espais de menjar (bar i restaurant) o esbargiment (amb llar de foc, per llegir, jugar, per als nens...) adaptats a totes les necessitats (familiars fins i tot). A l’entorn del santuari hi ha un espai de picnic amb taules i bancs.
|
|
|
 |
Mare de Déu de Cabrera i els cingles d’AiatsOsona
En la frontera d’Osona i la Garrotxa, hi ha unes cinglerades espectaculars que, de lluny, semblen inaccessibles, però que si ens hi apropem ens permetran de gaudir d’un espai natural admirable. Es tracta del santuari de la Mare de Déu de Cabrera i els cingles d’Aiats, dues masses que s’alcen al nord del Collsacabra, coronades per sengles plans.
Per arribar-hi, hem de dirigir-nos a Cantongrós i un xic abans, venint de Santa Maria de Corcó, cal trencar arran de la riera de Sant Julià, per agafar una pista que acaba rodejant la cinglera de Cabrera fins a deixar-nos al peu del santuari, al qual accedirem a través d’unes escales. Dalt del santuari podem fer-hi estada i menjar en un restaurant. Per fer gana i des del mateix coll de Cabrera, podem ascendir al Pla d’Aiats còmodament per un sender. Les vistes des del Pla d’Aiats abasten la Garrotxa i Osona fins arribar al Vallès i Montserrat, al sud, i el Pirineu (amb la figura destacada del Pedraforca), al nord.
|
| |
 |
Serra de MariolaAlcoià, Comtat, Vall d’Albaida
La Serra de Mariola és un massís de tipus calcari, situat entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, que compta amb topografia ben variada, plena de nombrosos salts, fonts i surgències d’aigua i que arriba al cim més alt en els 1.390 m del Montcabrer. Des de 2002 és Parc Natural.
A la Serra de Mariola, s’accedeix des d’Alcoi, Concentaina o Ontinyent, tot i que no cal oblidar pobles com Banyeres de Mariola, Boicarent, Muro d’Alcoi, Alfafara o Agres. El massís és travessat per la carretera d’Alcoi a Boicarent i una gran quantitat de senders, entre els quals destaca GR 7, que ens permet gaudir de les ermites del Barxell i Sant Cristòfol, el barranc del Cint (evocat per Ovidi Montllor), el Mas de Capellans, la Font del Carasqulet o el cim del Montcabrer. També cal destacar la reserva del Teix, d’Agres, l’omnipresència de la carrasca i les comunitats de freixe, els rèptils i les aus, sobretot, els rapinyaires, i també el gat salvatge.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [21]
|
L'APARADOR: INICIATIVES |
|
|
 |
Document Nacional d’IdentitatDNI.cat
Tots els pobles del món tenen un distintiu que permet, als seus ciutadans, acreditar què són i a quina comunitat pertanyen.
Amb l’antecedent del Document Nacional d'Identitat Catalana, creat l'any 1981 per Mn. Josep Dalmau i altres promotors de la cultura catalana, i aprofitant ara els recursos que ens proporciona la tecnologia, DNI.cat posa a la disposició de tothom un nou document d’identitat nacional amb un format modern i estandarditzat, el qual es pretén que sigui legalitzat com a reconeixement de la ciutadania dels Països Catalans.
|
|
|
 |
100 anys, 100 cimsComissió 1908-2008 centenari de la senyera estelada
Dins de la campanya commemorativa “1908-2008, 100 anys d’estelada”, una proposta ben popular, entre les nombres que són previstes, destaca la de fer arribar exemplars d’aquest símbol a 100 cims d’arreu del país i l’estranger. La comissió organitzadora ha comptat, a més, amb la col·laboració de la Plataforma pro-seleccions catalanes i les entitats del món excursionista.
De moment s’han aconseguit cims com el Mont Blanc (als Alps), el Penyagolosa, l’Aneto, la Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó o el Carlit. També és previst que l’estelada arribi a l’Everest
Fins i tot, el web de la campanya permet visualitzar l’assoliment dels diversos cims en un mapa de Google.
|
| |
 |
www.europarl.catMiquel Català
Un jove de les Granges d’Escarp (Segrià), Miquel Català, ha donat una autèntica lliçó a tots els polítics nostrats, en haver tirat pel dret, i amb coratge, haver fet possible que disposem del web oficial del Parlament europeu en llengua catalana.
Tot i que ara el Parlament europeu li ha fet arribar l’ultimàtum perquè tanqui aquest web no oficial, la iniciativa, que li va costar dos anys de feina, ha evidenciat que la normalització del català és possible. Només ho impedeix la manca de voluntat política.
L’únic “però” és que hi situï l’identificador “valencià”, al costat del “català”, com si la nostra llengua no tingués una única denominació (que ja admet la mateixa Generalitat Valenciana).
|
| |
|
|
Veure'ls tots [33]
|
L'APARADOR: JOCS I ESPORTS |
|
|
 |
Selecció catalana de futbol (simulador Pro Evolution Soccer 2008)Plataforma Pro-Seleccions Catalanes
Si bé encara no disposem d’una selecció catalana de futbol, reconeguda internacionalment, la Plataforma que lluita per aconseguir-ho ha posat a la disposició de tothom una actualització internàuitca que permet jugar amb la nostra selecció amb el simulador esportiu Pro Evulotion Soccer 2008, que es pot trobar al seu web.
|
|
|
 |
Federació Catalana de Corfbol
Des de 2005, Catalunya (Principat) compta amb un selecció de corfbol reconeguda internacionalment i que pot competir oficialment, tot i que aquest reconeixement ja era provisional des de 1997. Aquesta ha estat la primera selecció nacional reconeguda.
El corfbol és un esport creat a Holanda a principis del s. XX i que es juga al nostre país des de 1980, en què competeixen dos equips mixtos, de 8 jugadors cadascun, que intenten fer passar una pilota per una cistella, situada a 3,5 metres d'altura i sense tauler. En aquest esport no es permet botar la pilota, ja que únicament es pot passar amb la mà, i mai no es pot defensar un adversari del sexe contrari.
La Federació catalana de corfbol organitza una Lliga i una Copa al Principat i la posició de la selecció nacional es troba entre el 5è. i el 10è. lloc en l’àmbit mundial, tot i que el 2005 va guanyà l’European Bowl.
|
| |
 |
Tir de fona
Des de temps immemorials una de les formes de defensa o atac personal i militar que molt pobles conrearen va ser l’ús de la fona, aquest artefacte senzill que, amb una corda amb un receptacle, i un pedra, permet projectar-la tot aprofitant la força centrifuga.
Tanmateix, a casa nostra, el tir de fona s’ha convertit en un esport federat, concretament a Mallorca, Eivissa i Menorca, on existeix des dels anys vuitanta una Federació de Tir de Fona i un campionat competitiu.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [26]
|
L'APARADOR: PUBLICACIONS |
|
|
 |
"Esquitx"07320 Santa Maria
Mallorca
tel./fax: 971 140 906
"Esquitx" és una revista juvenil quatrimestral, feta a l’illa de Mallorca, que, des de l’any 2000, ofereix “temes i continguts interessants: historietes, narracions, passatemps i concursos, sempre amb l’objectiu de fomentar el coneixement de la nostra llengua entre els més joves i contribuir al seu interès per la lectura”.Al seu web podreu trobar els exemplars endarrerits, els articles i els còmics publicats, concursos i entreteniments.
|
|
|
 |
“Mètode”Universitat de València
Aquesta revista científica, publicada per la Universitat de València, ha complert el no gens menyspreable quinze aniversari i s’ha convertit en l’aposta de més èxit en la divulgació científica en llengua catalana. Per això ja ha rebut reconeixements com el Premi Cultura de la Generalitat (del Principat), el premi EDC de la Fundació EDC Natura o el premi APPEC 2007 a la millor publicació en català.
Cada tres mesos i mitjançant unes 150 pàgines, “Mètode” ofereix un contingut rigorós, del qual destaca el dossier central monogràfic. En tots aquests anys, “Mètode” ha donat cabuda temes de matemàtica, física, genètica, neurologia, o nutrició, sempre des d’una vessant divulgativa, tot i que també hi han inclòs temes d’art, cinema o lingüística. L’acompanyament de fotografia i infografies és sempre de qualitat.
Té un tiratge de 4.000 exemplars. I la subscripció val 18 €.
|
| |
 |
“Les balances fiscals de ZP”Ramon Tremosa
Avui, 17 d’abril 2008
El professor de la teoria econòmica de la UB, Ramon Tremosa, ens informa que, si el govern espanyol promet ara que publicarà les balances fiscals, no podem oblidar la referència de l’informe publicat per l’Editorial Ariel (Las Balanzas fiscales de las CCAA), que explicita els càlculs del dèficit fiscal amb diverses metodologies i que és l’únic que usa una informació directa de l’Estat.
Tremosa assenyala això davant el perill que l’actual govern espanyol amagui informació, en tant que el mateix Zapatero no creu que hi hagi dèficit fiscal.
|
| |
|
|
Veure'ls tots [40]
|
| |
|
|
FENT L'ULLET |
| |
Toni Roig
Per una vida dedicada a la recuperació de la cultura popular i a la lluita per la llibertat
|
| |
Agustí Colomines
Pel vergonyós suport d'UnescoCAT a la candidatura per fer de Vauban patrimoni de la humanitat
|
|
|
|
|
MIRADES |
Francesc Pujols
|
|
|
|
|