TALAIA |
 |
|
Practiquem el bilingüismeFERRAN SUAY Allà on hi ha un espai amb presència notable del català, apareixen sistemàticament els grans propagandistes del bilingüisme, cantant-ne les excel·lències.
Ja sabem, però, que tots aquells que l’han estudiat afirmen que el bilingüisme (el d’una societat, no el d’una persona) no és més que un pas més en la direcció de la substitució d’una llengua per una altra.
Probablement ... Allà on hi ha un espai amb presència notable del català, apareixen sistemàticament els grans propagandistes del bilingüisme, cantant-ne les excel·lències.
Ja sabem, però, que tots aquells que l’han estudiat afirmen que el bilingüisme (el d’una societat, no el d’una persona) no és més que un pas més en la direcció de la substitució d’una llengua per una altra.
Probablement és per això que totes les forces i institucions polítiques de clara intenció espanyolista (és a dir, castellanitzadora) el valoren tant, particularment en aquells contextos en què no han aconseguit d’imposar un monolingüisme castellà complet i arrodonit. “El bilingüisme és una gran riquesa” –diuen.
Convindreu amb mi que resulta curiós que, considerant-lo com el consideren, una gran riquesa, no s’hagen espavil·lat a convertir les seues societats en bilingües (com és que Madrid no és ja –com a mínim- una comunitat trilingüe?; que potser no volen ser rics?), i més encara, que facen mans i mànigues per evitar que la part de la població que és actualment monolingüe (en castellà, per descomptat) quede eternament ancorada en aquesta condició, i –per tant- injustament marginada d’aqueixa gran riquesa, que és el bilingüisme.
És tan potent el prestigi del bilingüisme, que ni tan sols l’actual govern valencià, que objectivament practica unes polítiques encaminades a l’extermini de la llengua pròpia dels valencians, de la manera més ràpida possible, no n’abomina. Ans al contrari; quan convé, i sempre en castellà, en fan gala, i s’omplen la boca dient que la societat valenciana és una societat bilingüe.
Doncs bé, si bé ho pensem, potser resultarà que tenen raó, o si més no, que en convé donar-los-la.
I no sols això, sinó que –convençuts com ara estem de les bondats del bilingüisme, hem de posar fil a l’agulla, i ocupar-nos, solidàriament, que aquesta nostra gran riquesa arribe també als elements lingüísticament més pobres i desafavorits de la nostra societat: les persones monolingües, que encara no estan capacitades per a expressar-se en català.
I què podem fer per solidaritzar-nos-hi i compartir la nostra riquesa? Doncs, és bén fàcil: parlar-los sempre en català. Únicament d’aquesta manera podrem fer bones les tan lloades virtuts del bilingüisme.
Ens cal, urgentment, substituir aquell prejudici vell i absurd que diu que hem de parlar castellà “per educació” en presència dels parlants d’aquesta llengua, per una nova norma, basada en la més estricta generositat, que estableix que parlar en castellà a algú que encara no domina el català és un acte d’egoïsme completament inacceptable, essencialista, retrògad i sectari, perquè fent això estem barrant el pas dels pobres monolingües a l’incontestable cel del bilingüisme.
Així doncs, i d’acord amb allò que prediquen els partits de més estricta obediència espanyolista: siguem bilingües, parlem català amb tothom i a tothora.
|
|
|
PERISCOPI |
|
|
EURAM Com ja hem dit unes quantes vegades, els noms i les paraules són importants perquè donar nom a les coses i a les idees és una manera de domesticar-les, dominar-les o orientar-les. Per tant, ens reafirmem amb la idea que cal no perdre la batalla dels noms perquè és la que determina el terreny i les regles del joc.
Però això no ens ha de portar tampoc a maximalismes nominals que impedeixin avançar. ... Com ja hem dit unes quantes vegades, els noms i les paraules són importants perquè donar nom a les coses i a les idees és una manera de domesticar-les, dominar-les o orientar-les. Per tant, ens reafirmem amb la idea que cal no perdre la batalla dels noms perquè és la que determina el terreny i les regles del joc.
Però això no ens ha de portar tampoc a maximalismes nominals que impedeixin avançar. La pitjor estratègia de qualsevol qui fa una guerra és entretenir-se a lamentar les batalles perdudes, enlloc de preparar guerrers i arsenal per a les que vol guanyar a continuació. És en el marc d’aquesta idea on trobem encertada l’estratègia de donar el nom EURAM al país de forma selectiva per a l’àmbit de l’economia i l’empresa si això fa que es construeixi país encara que no se’n digui el nom de sempre. Evidentment, no proposem substituir el nom del país pel d’euroregió de l’arc mediterrani. De cap de les maneres! Però si el nom en un determinat àmbit impedeix d’entrada que hi avancin els plantejaments de construcció nacional i de major consciència d’un mateix (autocentrament), ja ens sembla correcte avançar camí amb això de l’EURAM.
Sigui de la manera que sigui, cal reconèixer la importància que té pels catalans que els sectors emprenedors i l’empresariat en general estigui disposat a fer país i a abanderar aquest cop la nova empenta del poble cap a la seva llibertat i plenitud. És imprescindible per a qualsevol país, i encara més per al nostre, que l’economia i l’empresa prengui el protagonisme que li pertoca en la defensa dels interessos propis i del benestar de tots. Sense això, estem destinats al fracàs. I ara no fracassarem després de tants anys de feina i impuls, oi?
|
|
|
L'APARADOR |
|
|
PUBLICACIONS
“Mètode”
Universitat de València
|
|
PUBLICACIONS
“Mètode”
Universitat de València
Aquesta revista científica, publicada per la Universitat de València, ha complert el no gens menyspreable quinze aniversari i s’ha convertit en l’aposta de més èxit en la divulgació científica en llengua catalana. Per això ja ha rebut reconeixements com el Premi Cultura de la Generalitat (del Principat), el premi EDC de la Fundació EDC Natura o el premi APPEC 2007 a la millor publicació en català.
Cada tres mesos i mitjançant unes 150 pàgines, “Mètode” ofereix un contingut rigorós, del qual destaca el dossier central monogràfic. En tots aquests anys, “Mètode” ha donat cabuda temes de matemàtica, física, genètica, neurologia, o nutrició, sempre des d’una vessant divulgativa, tot i que també hi han inclòs temes d’art, cinema o lingüística. L’acompanyament de fotografia i infografies és sempre de qualitat.
Té un tiratge de 4.000 exemplars. I la subscripció val 18 €.
|
|
|
|
|
|
 |
FENT L'ULLET |
| |
Toni Roig
Per una vida dedicada a la recuperació de la cultura popular i a la lluita per la llibertat
|
| |
Agustí Colomines
Pel vergonyós suport d'UnescoCAT a la candidatura per fer de Vauban patrimoni de la humanitat
|
|
|
|
|
MIRADES |
Avel·lí Artís Gener
|
|
|
|
|
